La figura de Gaudí està íntimament relacionada amb Barcelona ja que, encara que va néixer a Reus, la seva obra es concentra principalment a Barcelona. Gaudí va ser un arquitecte d’una gran imaginació i amb idees molt transgressores per a les normes arquitectòniques de la seva època. Les seves obres van trencar els esquemes establerts i els seus edificis van prendre formes sinuoses, on semblava no existir la línia recta, va utilitzar materials poc ortodoxos, els va vestir de vius colors i els va guarnir amb animals mitològics.
De la seva visionària forma de concebre les estructures van sorgir alguns dels edificis més emblemàtics de la fisonomia urbana de la ciutat com la Casa Milà, més coneguda com La Pedrera, ja que així va ser definida popularment per la seva gran façana de pedra; la Casa Batlló, la façana de la qual recorda estructures òssies; el Palau Güell, amb seves característiques xemeneies que remeten a antics guerrers, o a la Casa Calvet.
Una obra molt representativa de Gaudí, i on es pot apreciar el talent de l’artista, és el Parc Güell, un espai a l’aire lliure poblat d’objectes i detalls que mostren l’extraordinari talent de l’artista.
Però, sens dubte, l’obra més coneguda de Gaudí és el Temple de la Sagrada Família, l’obra inacabada que s’ha convertit en tot un emblema de la ciutat. L’artista es va fer càrrec del projecte el 1891 i va concebre una enorme estructura d’una gran càrrega simbòlica per al qual va dissenyar tres grans façanes: la de llevant, que va dedicar al Naixement de Jesús, la de ponent consagrada a la Passió i Mort de Crist, i la del sud, la façana de la Glòria, dedicada a la fe. L’estructura té quatre grans torres que simbolitzen els quatre evangelistes amb una enorme agulla central dedicada al Salvador. El conjunt el completen les quatre torres de cada façana que representen els dotze apòstols.